Periodisme narratiu: una escena real amb límits clars
La força narrativa pot acostar un lector als fets, sempre que una escena reconstruïda no amagui allò que el periodista no sap.
Troba la pregunta i la persona
Tria una situació que reveli un problema verificable, no una persona convertida en símbol sense consentiment. Fes entrevistes obertes i observa detalls directament. Anota quan i on va passar cada escena. Si una dada ve de la memòria d'una font, atribueix-la; no escriguis com si hi haguessis estat.
Estructura sense fabricar
Una narració pot començar enmig de l'acció i tornar enrere, però ha de conservar la cronologia factual. Identifica documents o testimonis que sostenen diàleg, pensaments i detalls. No inventis converses ni barregis persones reals en un personatge convenient. Mostra la incertesa quan dos records divergeixen.
Revisa l'ètica de l'escena
Llegeix l'esborrany buscant afirmacions que només hi són perquè sonen bé. Demana a un editor que segueixi font i data de cada detall sensible. Dona dret de resposta si hi ha crítiques concretes. El final pot deixar una pregunta oberta; no necessita una moral que els fets no sostenen.
Posa-ho en pràctica
Escriu una escena de 400 paraules basada en observació o entrevista. Afegeix una taula que relacioni cada detall sensorial i cada cita amb l'origen; elimina el que no puguis justificar.
Abans de publicar
La llicència literària no converteix una cita inventada en periodisme.